El bon pare, tragicomèdia sobre la figura masculina i la paternitat

La vida d’en Roger Denís, l’alcalde d’una petita ciutat de províncies, es desmunta de la manera més insospitada de la nit al dia. Quan les coses no li podien anar millor en la política, el retorn de la seva filla adolescent i un vídeo descobert per internet fan que s’adoni que potser no és tan bon pare com es pensa. I, és clar, quan tot comença a torçar-se i les veritats surten a la llum només falta la intervenció d’una ex amb ganes d’afegir més llenya al foc per deixar un home tocat i enfonsat.

El bon pare és una tragicomèdia sobre la figura masculina i la paternitat. El retrat d’una generació de pares que han cregut que una educació moderna, tolerant i oberta era la solució a tots els mals i s’han trobat que la relació pares-fills era tan complicada i misteriosa com sempre. El malson delirant que viu el protagonista d’El bon pare ens demostra que hi ha coses que un pare no hauria de saber mai sobre la seva filla.

David Plana, un jove dramaturg consolidat després de diverses obres d’èxit, premis i celebrats guions de televisió, ha escrit i dirigit una tragicomèdia sobre l’educació dels fills que de fet es decanta més cap a la comèdia, buscant la complicitat del públic. “El bon pare es un buen montaje que busca espectadores que quieran pasar un buen rato y disfrutar de unas risas aseguradas”.

La situació, certament explosiva, mostra un pare desconcertat davant d’una filla que sempre li ha donat la raó, mentre pel darrere feia el que li semblava amb la complicitat de la mare (i ex-dona del protagonista). Convençut de l’educació liberal que li ha procurat i tranquil pel futur que li havia projectat, descobreix el doble joc al trobar casualment a internet un vídeo “compromès” de la seva filla. El pare, també alcalde de la ciutat, veu com trontolla el seu paper a la família alhora que perilla també la seva imatge pública “Un dels aspectes interessants de l’obra és, precisament, veure com el polític arrenca amb les regnes de la seva vida ben agafades i, de sobte, la truita es gira i tot se li escapa de les mans”. Acostumat a pensar que ho podia controlar tot des de l’alçada del seu pis (tant en la família com en la ciutat), s’adona que no és així en cap dels dos àmbits i esclata la crisi, amb l’afegit que l’ex-dona i el xicot de la filla no li posen les coses fàcils. “L’escena en què Fanny li va desgranant un rosari de dolors com qui no vol la cosa és una de les més divertides d’aquesta comèdia mesurada, que no arrossega mai cap gag més enllà del necessari”.

Georgina Latre i Eduard Buch són la parella jove que destapa la caixa dels trons, mentre el paper dels pares “…nos devuelve el lado cómico del gran Lluís Soler y de una hilarante Teresa Vallicrosa que dispara su estupenda vena humorística…” i porta l’obra a un terreny més desmadrat i interessant, desemmascarant la veritat d’un pare excessivament controlador malgrat les bones maneres. “La dirección de Plana consigue que el ritmo no decaiga y que la función fluya ágil con la sucesiva aparición de los personajes en la adinerada casa del alcalde (Sebastià Brossa firma la acertada escenografía)”.

Si t’interessa El bon pare, també t’agradaran:

• Romnia, amb la dansa de Belén maya. Diumenge 4 de desembre a l’Atrium.
• Lorca contra Lorca, amb el recitat de Mercè Sampietro i Estel Solé. Diumenge 11 de desembre a l’Atrium.
• Concerto a tempo d’umore, clàssics amb un punt d’humor. Divendres 30 de desembre a l’Atrium.