Carmina Burana, gran espectacle coral

CarminaBurana-3La cantata Carmina Burana està basada en textos medievals dels segles XII i XIII descoberts el 1803 al monestir bavarès de Benediktbeuren. Els anys 1936 i 1937 Carl Orff, el compositor de l’obra, va escollir 24 d’aquests textos ordenats de manera temàticat perquè es poguessin representar en un escenari i els va musicar en forma de cantata. Considerada una de les composicions més representatives de la música coral i, en general de la música del segle XX, és coneguda àmpliament pel públic per l’espectacularitat del seu ritme i les seves percussions i per la repetició de melodies senzilles molt lligades al text, que li donen sensació de grandiositat. Corearte presenta Carmina Burana a l’Atrium com a final del Xè Festival Internacional de Cors Corearte Barcelona 2016.

Carl Orff va néixer l’any 1895 a Munich; als 5 anys va començar a estudiar piano, orgue i cello, però ben aviat es va decantar cap a la composició. Quan tenia 16 anys va publicar les seves primeres obres, musicalment properes a l’estil neoclàssic de Richard Strauss i d’altres compositors alemanys de l’època. Més tard hi va sumar la influència de Claude Débussy i també d’Igor Stravinsky, especialment de les obres basades en la força de la tradició folklòrica russa.

Tot i viure en la convulsa primera meitat de segle XX –amb dues guerres mundials originades al seu país– Carl Orff s’interessa en un concepte d’art total basat en la unitat de les arts, amb la música al costat de la dansa, la poesia, el teatre o la imatge. Va escriure òperes (entre d’altres Die Kluge, 1943; Antigonae, 1949 o Oedipus der Tyrann, 1958) i també en va adaptar algunes del segle XVII, com ara l’Orpheus de Claudio Monteverdi. Tot aquest univers creatiu corria paral·lel al seu interès per la pedagogia musical, camp en el que va crear un mètode d’aprenentatge musical per a infants seguit per escoles de tot el món i que encara s’utilitza avui en dia. Queden però per a la història diverses versions de la seva controvertida relació amb el món cultural nazi. Les seves obres més famoses són la trilogia formada per El triomf d’Afrodita, Catulli Carmini i l’aclamada Carmina Burana que sentirem aquest dissabte a l’Atrium en la versió de Corearte per a solistes, cor, dos pianos i percussió.

Carmina Burana es basa en escrits anomenats goliards, terme referit a trobadors populars, molts d’ells frares exclaustrats per la seva vida irregular, o estudiants pobres que es dedicaven a cantar i recitar per les tavernes temes dedicats a l’amor, al beure i a fer mofa de clergues, reis i papes. És una de les obres més conegudes i espectaculars de la música coral que fou creada originalment per a cor i orquestra simfònica. Per voluntat del seu autor l’obra evita harmonies sofisticades i segueix el ritme bàsic dels textos amb una presència notable de la percussió; un idioma musical que ha resultat irresistible i ha transcendit els cercles tradicionals de la música anomenada “culta”. Carmina Burana ha aconseguit una gran difusió i popularitat al formar part de la banda sonora de pel·lícules com ara Excàlibur (John Boorman, 1981) i també per la seva utilització en documentals i anuncis publicitaris de gran difusió comercial.

Si t’interessa Carmina Burana pel seu contingut clàssic i pel ritme de les seves veus, també t’agradaran: