Don Carlo, un Verdi espectacular
Don Carlo, o Don Carlos en el seu original francès, fou un encàrrec del Teatre de l’Òpera de París a Verdi en la forma tradicional de la “grand-opéra”, caracteritzada per una gran extensió, (cinc actes), amb escenes de masses, grans cors, trames pseudo-històriques i, sobre tot, un bon ballet situat a l’acte tercer. Verdi va complir i l’òpera es va estrenar l’11 de març de 1867 però no va agradar gens a París, ja que no va ser considerada com a prou ortodoxa segons els rígids cànons francesos. Tot seguit es va traduir a l’italià i fou presentada a Bolonya el mateix any de l’estrena; avui en dia la versió italiana (en quatre o cinc actes, indistintament) és més popular que la francesa. Però sigui quina sigui la versió, Don Carlo és una de les partitures més espectaculars i brillants de Verdi.
La trama de Don Carlo ens porta a la cort del rei Felip II d’Espanya, on en el segle XVI es va originar la famosa llegenda negra. En aquesta òpera hi podem trobar nombrosos elements d’aquesta llegenda, començant per la Inquisició i el seu cap, el sinistre personatge del Gran Inquisidor. Don Carlos és el fill del rei, el príncep d’Astúries, personatge romàntic que vol alliberar Flandes del jou espanyol i estima la seva madrastra, la jove reina Elisabet de Valois, mentre que el rei Felip, un dels personatges més immensos creats per Verdi, compleix el seu paper de governant per davant del de pare. Basat en una obra de Schiller, Don Carlo és una gran mentida històrica donat que el personatge que ens presenta com a idealista i noble fou en realitat una veritable desgràcia humana: deforme, malaltís, cruel I mentalment inestable; el seu pare va acabar per fer-lo tancar en una mena d’arrest domiciliari i va morir en estranyes circumstàncies sense arribar a ocupar mai el tron.
“La lírica y al pretenciosidad no se llevan bien. Por eso admira encontrar iniciativas modestas y dignas como la que desde hace más de tres décadas vienen desarrollando los Amigos de la Ópera de Sabadell…”. La AAOS celebra els seus 36 anys amb la valentia de posar en escena Don Carlo, una de les obres més complexes de Verdi amb la dificultat afegida de confiar els papers pricipals a intèrprets locals, joves la majoria, que debuten en els seus papers; perquè “… Don Carlo, inclús en la versió en quatre actes, és una òpera que ho té tot: personatges magistralment dibuixats i caracteritzats, àries esplèndides, grans cors, música inspiradíssima i un dramatisme intens que no deixa ningú indiferent…”. El diari digital El Núvol parla “d’un abans i un després de Don Carlo” en la tasca dels Amics de l’Òpera de Sabadell, tot lloant l’esforç i el nivell de la presentació “L’AAOS posa dempeus un dels edificis més complexos i ambiciosos de la història del teatre musical: el Don Carlo de Giuseppe Verdi. Se n’han sortit. I amb nota“. Solvència i equilibri en la interpretació de la majoria dels personatges, amb menció especial per a Albert Casals en el paper de Don Carlo, Felipe Bou en el de Felip II, el Rodrigo de Carles Daza o els papers femenins de Maite Alberola o Laura Vila; lloances també per a una Sinfònica del Vallès sense pràcticament fisures i un excel·lent treball del Cor d’Amics de l’Òpera de Sabadell “Bona resposta dels músics i de notable alt la prestació coral al llarg i ample d’una partitura que reserva moments de lluïment a la massa vocal…” . En definitiva, un clàssic del repertori operístic que brilla per l’esforç de tot l’equip i pel pòsit de la memorable tasca de més de 30 anys dels Amics de l’Òpera de Sabadell.